Importància i riscs de la NUTRICIÓ ESPORTIVA

Setembre 2015

Combination-of-1200-calorie-meal-plan-with-Exercise

En els últims anys s’ha aprofundit molt sobre els nombrosos efectes beneficiosos de la nutrició en la pràctica esportiva. No hi ha dubte que el què beu i menja un esportista pot afectar sobre la seva salut, al seu pes i composició corporal, a la disponibilitat de substrats energètics que es necessiten durant l’exercici, el temps de recuperació darrere l’exercici i per últim a la realització del propi exercici. Qualsevol esportista pot optimitzar els seus resultats, rendiment físic i estat de salut mitjançant una bona nutrició i hidratació.

Ron Maughan, una autoritat mundial de la nutrició esportiva, assegura que atletes amb talent, motivats i altament entrenats per a competir, tenen en general un marge petit entre la victòria i la derrota. I quan aquests 3 factors són iguals, la nutrició pot donar la diferència entre guanyar i perdre. Aquí es parla d’esportistes d’elit, però això no exclou a esportistes aficionats que també participen a competències i duen entrenaments intensos i planificats.

Per tant, la Nutrició Esportiva es pot definir com a una  estratègia per optimitzar les respostes fisiològiques del cos davant l’activitat física que es realitzi i així millorar el rendiment en l’entrenament i en la competició. I amb tot això, afavorir un estat de salut òptim a l’esportista.

Un altre factor importantíssim que s’englobaria dins de la nutrició esportiva i que ja s’ha citat anteriorment és la hidratació.

Des de fa temps, s’ha insistit molt amb la ingesta de líquid en la pràctica d’activitat física per evitar la deshidratació. Aquest tema ha preocupat sempre ja que una deshidratació pot suposar conseqüències greus per la salut de l’individu i fins i tot pot afectar sobre la seva pròpia vida. Aquí es podria dir que la població de risc són esportistes que realitzen activitats de llarga durada, des de caminades, curses, maratons, ciclisme… fins a triatlons o Ironmans.

La deshidratació pot tenir diferents graus de gravetat. En casos greus, on hi ha una pèrdua important sense reposició de líquids corporals, pot tenir efectes negatius en l’esportista i afectar directament al rendiment o fins i tot arribar al col·lapse[1] o pèrdua de consciència.

Abans del 1981 es deia als atletes que evitar beure aigua o qualsevol tipus de líquid durant la competició podia produir hipernatremia[2] i deshidratació. Des d’aquests temps els atletes intentaven beure tant com podien durant l’exercici físic per a no arribar a un estat de deshidratació el qual escorça el temps d’exercici fins a arribar a la fatiga i probablement al col·lapse.

La deshidratació i la hipernatremia són un problema important i a tenir en compte, però cada vegada més i sobretot a Estats Units la incidència d’hiponatremia[3] després d’activitats de resistència com triatlons o maratons van en augment.

La hiponatremia no és molt coneguda ja que moltes vegades no es detecta si no s’està realitzant un estudi o és un cas greu en els que els símptomes són evidents. Però en nombrosos estudis s’ha donat a conèixer molts esportistes amb hiponatremia asimptomàtica, és a dir, la persona està en un estat hiponatremic lleu en el que no presenta símptomes.

Per a totes aquestes qüestions exposades anteriorment es podrien considerar les activitats de resistència com a esports de risc ja que una mala conducta en l’alimentació pot desafavorir la realització de l’activitat com també una inadequada hidratació podria perjudicar greument la salut de la persona, fins i tot la pròpia vida.

Tot i que la població de més risc són els que realitzen esports de resistència no s’ha d’oblidar que amb una adequada alimentació es pot ajudar a qualsevol esportista sigui nedador o un corredor d’esprints, a millorar el seu rendiment, a afavorir la recuperació de l’organisme i el més important; a optimitzar la salut de la persona.

[1] El col·lapse associat a l’exercici es pot definir com la incapacitat per caminar sense ajuda, amb o sense esgotament, nàusees, vòmits o rampes.

[2] Hipernatremia: concentracions de sodi altes en sang.

[3] Hiponatremia: disminució de la concentració de sodi en sang (<135mEq/L).

BIBLIOGRAFIA

  1. Palacios N., Franco L., Manonelles P., Manuz V., Villegas J.A. Consenso sobre bebidas para el deportista. Composición y pautas de reposición de líquidos. Documento de consenso de la Federación Espanyola de medicina del deporte. AMD. 2008; 25 (126): 245-258.
  2. Herrero J.A., González R., García D. La hidratación del deportista.Efdeportes [Internet]. 2003 [accés 8 de Octubre de 2009]; 9 (66). Efdeportes.com/efd66/hidrat.htm .
  3. American College Of Sports Medicine, American Dietetic Association And Dietiatians Of Canada. Nutrition and athletic Performance. Med Sci Sports Exer. 2000; 32 (12): 2130-2145.
  4. Melvin H. Williams. Nutrition for health, fitness, & sport. 8 ed. McGraw-Hill Education; 2006.
  5. Sallis R. El colapso en el Atleta de Fondo. Irrecuperables. Gatorade Sport Sciencie Intitute. 2004; 95 (17).
  6. Cheung, S.S., Mclellan, T.M., Tenaglia, S. The thermophysiology of uncompensable heat stress: physiological manipulations and individual characteristics. Sports Med. 2000; 29 (5): 329-359.
  7. Holtzhause, L.M., and T.D. Noakes. Collapsed ultraendurance athlete: proposed mechanisms and an approach to management. J. Sport Med. 1997; 7:409-420.
  8. O’Conner, FG, Pyne S, Brennan FH, Adirim T. Exercise associated collapse: An algorithmic approach to race day management. J. Med. Sports. 2003; 5: 212-217.
  9. Rosner MH, Kirven J. Exercise-associated hyponatremia. Clin J Am Soc Nephrol. 2007; 2 (1): 151-161.
  10. Speedy DB, Noakes TD, Schneider C. Exercise-associated Hyponatremia. A review. Emerg Med (Fremantle). 2001; 13: 17–27.
  11. Noakes TD, Norman RJ, Buck J, Godlonton J, Stevenson K, Pittaway D: The incidence of hyponatremia during prolonged ultraendurance exercise. Med Sci Sports Exerc. 1990; 22: 165–170.
  12. Hew TD, Chorley JN, Cianaca JC, Divine JG: The incidence, risk factors and clinical manifestations of hyponatremia in marathon runners. Clin J Sport Med. 2003; 13: 41–47.
  13. Ayus JC, Varon J, Arieff AI: Hyponatremia, cerebral edema, and noncardiogenic pulmonary edema in marathon runners. Ann Intern Med. 2003; 132 :711 –714.
  14. Davis DP, Videen JS, Marino A, Vilke GM, Dunford JV, Van Camp SP, et al. Exercise-associated hyponatremia in marathon runners: A two-year experience. J Emerg Med. 2001; 21 :47 –57.
  15. Almond CS, Fortescue EB, Shin AY, et al. Risk factors for hyponatremia among runners in the Boston marathon. Acad Emerg Med. 2003; 10 :534-b –535-b.