mindfulnessMindfulness (atenció plena al moment present) i food (menjar) dos termes que s’integren per donar lloc a una nova paraula, mindfoodness o alimentació conscient. Posar atenció a l’acte de menjar, tenint en compte les circumstàncies personals, relacionals i ambientals.

La majoria de vegades la nostra ment està ocupada pensant en coses del passat i/o projectes de futur o simplement fantesajant. Per aquest motiu moltes vegades les activitats cotidianes passen a segon pla, fent-les amb pilot automàtic i sense posar l’atenció necessària en l’activitat.

L’alimentació és una d’aquestes tasques diàries que sovint la fem de manera automàtica sense posar-hi la suficient atenció. La majoria de nosaltres mengem davant la televisió, al tren mentre anem a la feina, en una dinar de reunió de treball o bé preparant un examen pel dia següent. Menjar, passa a ser un acte de segones perdent la consciencia del que mengem. El nostre cervell no està capacitat per fer multi-tasques per aquest motiu moltes de les vegades no parem l’atenció suficient al què, com o quant ho mengem, perquè la nostra ment està ocupada en una altre cosa.

Per altre banda menjar ha passat de ser una necessitat a ser una obsessió. Quantes vegades el dia pensem o parlem de menjar? què farem per dinar o per sopar, com ho cuinarem, la quantitat de menjar…  I no parlem de la quantitat de productes i snacks que hi ha al nostre abast. A qualsevol lloc podem trobar alguna petita queixalada o snack per treure’ns el cuquet i matar l’avorriment. Quantes vegades ens hem menjat una barreta de xocolata o algun dolç per calmar la nostra ansietat?No mengem per saciar la nostra gana sinó com a resposta a estats emocionals com l’avorriment, l’estrès, nervis, angoixa, tristesa, etc.

Per això podem parlar de dos tipus de gana: la gana fisiològica i l’emocional. La gana fisiològica seria la que ens ajuda a sobreviure per compensar el desgast energètic del nostre organisme. L’emocional, és aquella que una vegada acabat l’àpat i sense cap necessitat  fa que ens mengem un tros de pastís o que agafem menjar irreal abans que una peça de fruita.

El àpats han perdut la seva raó de ser, el menjar s’ha convertit en una serie de conductes automatitzades que poc tenen a veure amb l’experiència de menjar, deixant de banda els gustos, les olors, els colors i totes aquelles sensacions relacionades. Fins i tot s’ha arribat al punt de crear-se addicions pel menjar i alteracions del gust: perquè hi ha persones que no troben la fruita dolça?

Però no és només això sinó al menjar d’una manera desordenada i inconscient ens porta a  problemes de salut relacionats amb l’alimentació, problemes de sobrepes, d’imatge corporal i de gestió de les nostres emocions.

Avui dia hi ha més morts per malalties relacionades amb el soprepes i l’obesitat que per fam. Això ens indica que hi ha un problema a nivell mundial amb l’esil de vida.

Mitjançant el Minfoodnes prendrem consciencia de la nostra alimentació, a gestionar les respostes internes del nostre cos, a tenir mes autocontrol reduint el tipus i la quantitat d’ingesta d’ aliments poc necessaris pel nostre cos.

Per aconseguir una alimentació més conscient o mindfoodnes, ho abordarem des d’un punt de vista integrador i holístic tenint en compte els aspectes cognitius, conductuals i emocionals relacionats amb els nostres hàbits alimentaris. No es un treball que s’aconsegueixi d’un dia per l’altre, però si que poc a poc es possible aconseguir uns bons hàbits alimentaris i tenir un estil de vida  més saludable.

La única solució a mig i llarg termini és canviar aquesta conducta i adherir-se a un estil de vida saludable que es pugui portar durant la resta de la vida sense haver d’anar a un dinar de nadal o un sopar amb els amics i dir aquestes maleïdes paraules: no puc, estic a dieta.